Si es tracta de parlar dels meus cascos, no puc començar a fer-ho sense dir que Nolan i X-lite han estat molt més que una marca o un patrocinador.
Vaig contactar amb ells per primera vegada quan vaig començar a córrer en el Campionat d’el Món i vaig anar a veure el seu màxim responsable, Alberto Vergani, per signar el meu primer contracte. Des de llavors sempre he estat amb ells i ells amb mi, fins al punt que Alberto es va convertir en el meu mànager a l’cap d’uns anys i entre nosaltres hi ha molt més que amistat.
Sempre he col·laborat amb Nolan en tot el que m’han demanat i resulta especialment gratificant per a mi el fet de saber que la meva evolució i experiència en competició, han servit per evolucionar els cascos que protegeixen milions de motoristes a tot el món. De fet i molt a pesar meu, he fet diversos de xoc!
Els dissenys, des del principi van tenir un element comú: el bou. Em deien així i em va semblar un animal en el qual em sentia representat. Així que ho apliquem al meu senyal d’identitat en pista, el casc. No negaré que sempre m’ha agradat prendre part en els dissenys i que he marejat a més d’un dissenyador de la marca, però els resultats sempre van ser espectaculars.
A l’arribar a Superbikes, vaig voler canviar la imatge de casc i anar molt més enllà de el disseny. Volia plasmar la meva filosofia de vida, la meva manera de veure la competició i l’esport des del punt de vista de l’aventura, els viatges, les emocions sense fronteres, banderes, ni cap altre tipus de limitació geogràfica. Pep Creus, el meu ex professor de dibuix va plasmar la idea i en Nolan li van acabar de donar forma.
Aconseguir el títol mundial amb aquest casc, li va donar una repercussió extraordinària i em sento molt orgullós d’això. Fins i tot el meu germà David “va heretar” el disseny i el va fer seu i, la veritat és que li ha anat molt bé, perquè ja ha estat quatre vegades Campió de Món de Resistència amb ell!
