David i jo ens portem 7 anys, de manera que, m’ha tocat fer de germà gran des del principi i ho he fet amb molt de gust. Ho hem compartit i compartim tot i sempre, per sobre de tot, ens hem divertit i ens divertim molt.
A del principi, quan vaig començar a córrer era com Wally, sempre ens estàvem preguntat “On és David? perquè no parava. Era un autèntic dimoniet, entremaliat i molt despert, amb un caràcter obert i simpàtic que fins al dia d’avui el defineix com un “rialles” per a tots els que el coneixen i parlen d’ell.
Vam començar junts a anar amb bicicleta, amb moto, a viure la muntanya ia fer de tot i, és clar, quan va començar a competir, va heretar amics i estructures en les que jo havia estat. Primer els del nostre poble, Sant Fruitós, el nostre estimat i enyorat Bartomeu Quesada, Ll. Comerma i després equips com el de Lucio Cecchinello o l’estructura dels Cecchini en la qual jo havia començat a córrer en el Campionat d’el Món de 250cc.
Sempre li he aconsellat i ajudat i ell també m’ha aportat consells i comentaris que m’han estat de molta utilitat. El moment més emotiu des del punt de vista de la competició, va ser quan el 2005, vam coincidir en pista en el Campionat d’el món de MotoGP en els Grans Premis de Mugello, Catalunya i Assen. David va substituir a Toni Elías perquè el manresà estava lesionat i va pilotar les Yamaha de Tech 3. ‘A Montmeló vam arribar a la meta separats únicament per tres segons! Va puntuar en dues de les tres carreres que va disputar encara que el seu caminar ja estava enfocat cap a les motos de sèrie i la Resistència.
A dia d’avui, em sento orgullós de dir que el meu germà és un dels millors pilots de la història en el Campionat d’el Món de Resistència. Ha guanyat 4 títols i segueix competint i sent una referència per a tothom. Pateixo amb ell a l’veure’l des de fora, però és un patiment agradable.
Ara, a més, tinc una relació més especial amb ell perquè m’ha fet tio! La petita Jade ens ha omplert la vida de noves emocions.