La tècnica dels Grans Premis no deixa d’evolucionar en totes les categories i la revolució que ve, o millor dit, ja és aquí perquè ha arribat per quedar-se és l’accionament de el fre del darrere amb la mà en lloc de amb el peu, una espècie de frenada “tipus scooter” per definir-ho d’una manera senzilla.
Des de sempre, el fre del darrere s’ha vingut accionant amb el peu dret, tant al carrer com en l’alta competició, però, en aquest últim escenari, les coses estan canviant.
Fa ja algun temps i en comptades ocasions alguns pilots van començar a tenir una petita maneta al semimanillar esquerre, sota la de l’embragatge, que accionaven amb el dit polze per utilitzar el fre del darrere. Amb el temps, aquesta circumstància ha evolucionat fins a l’actualitat en què, els que utilitzen aquest sistema com el pilot de Moto2 Aaron Canet entre d’altres (fotos adjuntes) tenim el fre en detriment de l’embragatge que és substituït per una lleva inferior.
Les causes d’aquesta evolució són, principalment dos. D’una banda el fet que, en l’actualitat, l’embragatge s’utilitza pràcticament de forma única a l’arrencada i de manera precisa en la sortida de carrera, a partir d’aquest moment es deixa d’utilitzar. D’altra banda, accionar el fre del darrere amb la mà, permet un major grau de precisió, tacte i modulació de la frenada ja que aquesta és molt més precisa que el peu que en unes rígides botes, a més tenim les corbes de dretes, on alguns pilots han de retardar el peu amb escassa mobilitat i no sempre accessible pel poc espai que es redueix a causa de la màxima inclinació.
Per aquests motius, accionar el fre del darrere amb la mà esquerra, està guanyant adeptes entre els pilots de totes les categories i, al meu entendre, serà una de les adaptacions tecnològiques que s’imposaran a curt termini i, no seria d’estranyar que els fabricants produeixin les motos de competició amb aquesta característica incorporada que signifiqui l’adéu a la palanca de el fre situada a l’altura de l’estrep dret de les motos.
És més pràctic, precís i, sobretot, permet modular la frenada en els diferents punts de la corba o traçat on resulta important el seu ús, sens dubte crec és molt més efectiu.