{"id":1150,"date":"2021-01-29T11:47:50","date_gmt":"2021-01-29T11:47:50","guid":{"rendered":"https:\/\/carloscheca.com\/?p=1150"},"modified":"2021-01-29T11:47:52","modified_gmt":"2021-01-29T11:47:52","slug":"al-quart-de-litre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/al-quart-de-litre\/","title":{"rendered":"Al quart de litre"},"content":{"rendered":"\n

Tot va comen\u00e7ar a Mugello<\/h3>\n\n\n\n

El circuit de Mugello \u00e9s, indubtablement, un dels m\u00e9s complicats de l’m\u00f3n i all\u00e0 em va tocar debutar en el mundial de 250cc. En el quart de litre tot va passar molt de pressa.<\/h3>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Amb tot just un test previ a Calafat amb una moto est\u00e0ndard, vaig sortir a Mugello nervi\u00f3s i amb ganes de menjar-me el m\u00f3n en la primera de les sis carreres mundialistes que havia de c\u00f3rrer amb l’equip itali\u00e0. En principi i tot i que no coneixia ni el circuit ni la categoria, era reticent a posar-me despr\u00e9s algun dels altres pilots per veure per on tra\u00e7aven, frenaven, acceleraven, etc, per\u00f2 em van acabar convencent que ho fes simplement per habituar el m\u00e9s aviat possible a l’circuit i en les \u00faltimes sessions d’entrenaments ja vaig comen\u00e7ar a aconseguir temps decents per acabar 21\u00e8 meu primer Gran Premi de la cambra de litre. All\u00e0 a m\u00e9s, vaig signar el meu primer contracte professional amb un patrocinador; la marca de cascos Nolan i vaig con\u00e8ixer a qu\u00e8 acabaria sent el meu manager i gran amic des de 1999 fins al final de la meva carrera de carrera, Alberto Vergani.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0vem justets de pressupost. Tocava viatjar en cotxe en moltes ocasions, dormir en una mena de llit de baranes al cami\u00f3 de l’equip que habitualment transportava motos i recanvi i tamb\u00e9 quedar-me llargues temporada a It\u00e0lia, concretament a la seu de l’equip, Pesaro. Aix\u00ed va comen\u00e7ar la meva llarga i bona relaci\u00f3 amb el pa\u00eds transalp\u00ed en qu\u00e8 el motociclisme tamb\u00e9 aixeca passions. L’experi\u00e8ncia va ser extraordin\u00e0ria, per la rapidesa amb qu\u00e8 va succeir tot i per com vaig anar evolucionant: en el pen\u00faltim Gran Premi que es va disputar a Laguna Seca, ja vaig sumar els dos punts de el 14\u00e8 lloc i al Jarama, que va tancar la temporada, em vaig classificar nov\u00e8 superant a pilots com Suter, Jean Michel Bayle o Wilco Zeelemberg, consagrats en la categoria. Va ser espectacular, per\u00f2, malauradament no ens va obrir les portes de cap patrocinador important per seguir corrent a l’any seg\u00fcent.<\/p>\n\n\n\n

Tot semblava anar-se a l’trast a principis de l’94 fins que va apar\u00e8ixer Francesco Pileri, un dels prestigiosos Team Managers italians i va posar els diners necessaris per completar una temporada en qu\u00e8 vaig passar d’estar a punt de no c\u00f3rrer, a ser el millor pilot privat de la categoria. Pr\u00e0cticament sempre en els punts i en un grapat d’ocasions en el Top 10. Vaig acabar 12\u00e8 per davant d’alguns pilots oficials.<\/p>\n\n\n\n

Arribava el final de temporada i Albacete acollia el Superprestigio Solo Moto en la categoria de 500. Dies abans de la cursa em va cridar Jaume Alguersuari al meu primer m\u00f2bil Motorola que pesava mig quilo, quan acabava de pujar-me al meu Seat Panda i em va dir que baix\u00e9s amb la granota i el casc perqu\u00e8 podria c\u00f3rrer. Divendres Sito Pons, amb qui ja negociava incorporar-me al seu equip l’any seg\u00fcent a 250 em va dir que finalment no seria possible perqu\u00e8 era complicat arrodonir el pressupost i perqu\u00e8 un possible mal resultat podia condicionar el patrocini. Per\u00f2 Batiste Borja, pilot del seu equip, es va lesionar i despr\u00e9s de sortir de marxa la nit de divendres, dissabte em vaig veure pujat a una Honda NSR500 amb el dorsal 77 (el 7 tornava apar\u00e8ixer en la meva carrera esportiva). Vaig ser tercer en la primera m\u00e0nega despr\u00e9s Crivill\u00e9 i Fangs. All\u00e0 es van obrir les portes de l’equip de Sito Pons, la confian\u00e7a de Tabacalera i el fet de saber que podia pilotar una 500 a Albacete amb tan sols una hora d’entrenament.<\/p>\n\n\n\n

Al 95 tot pintava perfecte per\u00f2 va ser dur. La nostra Honda oficial de 250cc tenia problemes de tracci\u00f3, l’elecci\u00f3 de pneum\u00e0tics no va ajudar i els primers resultats van ser desesperants tot i comen\u00e7ar quart a Austr\u00e0lia fins que en un test al Circuit de Catalunya, el meu t\u00e8cnic, Ramon Forcada va provar un canvi que va revertir la situaci\u00f3. Vam anar a Le Mans, les meves sensacions amb la moto van millorar molt\u00edssim i em vaig quedar a les portes de podi. Tot havia canviat, per\u00f2 el m\u00e9s important havia passat un dia abans de la cursa: el meu company d’equip Alberto Puig, va caure a final de recta a 260 km \/ hora amb la NSR500 i es va destrossar la cama. Un grav\u00edssim accident que va canviar la seva vida i la meva que en el mateix 95 es va tancar amb el t\u00edtol de Campi\u00f3 d’Espanya de 250cc. mentre en el mundial, ja estava pujat, sense haver-ho previst, a la 500 de Puig.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot va comen\u00e7ar a Mugello El circuit de Mugello \u00e9s, indubtablement, un dels m\u00e9s complicats de l’m\u00f3n i all\u00e0 em va tocar debutar en el mundial de 250cc. En el quart de litre tot va passar molt de pressa. Amb tot just un test previ a Calafat amb una moto est\u00e0ndard, vaig sortir a Mugello … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":924,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[41],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1150"}],"collection":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1150"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1150\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1151,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1150\/revisions\/1151"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/924"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1150"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1150"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1150"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}