{"id":1152,"date":"2021-01-29T11:49:51","date_gmt":"2021-01-29T11:49:51","guid":{"rendered":"https:\/\/carloscheca.com\/?p=1152"},"modified":"2021-01-29T11:49:55","modified_gmt":"2021-01-29T11:49:55","slug":"accidentalment","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/accidentalment\/","title":{"rendered":"Accidentalment"},"content":{"rendered":"\n

Accidentalment 500<\/h3>\n\n\n\n

Arribar a la categoria m\u00e0xima de l’motociclisme mundial va ser el meu objectiu des que vaig tenir clar que volia ser pilot. El vaig aconseguir potser una mica abans del previst per un accident i un altre accident va estar a punt de baixar-me de la moto per sempre.<\/h3>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Hi ha trens als quals cal pujar quan passen davant teu per primera vegada i aquest va ser, molt al meu pesar, el dels 500cc. El grav\u00edssim accident d’Alberto Puig a Le Mans va provocar que l’endem\u00e0 passat Sito Pons em planteg\u00e9s pujar a la NSR500 perqu\u00e8 la lesi\u00f3 d’Alberto anava per llarg i la meva participaci\u00f3 al Superprestigi d’Albacete havia demostrat que podia pilotar una “mig litre” amb competitivitat . Aix\u00ed que vaig disputar els cinc Grans Premis que quedaven per acabar la temporada. En el primer, a Donington, em van tirar quan lluitava per la setena posici\u00f3, vaig ser vuit\u00e8 i dues vegades set\u00e8 a continuaci\u00f3 i vaig arribar a Catalunya amb molta moral, una gran motivaci\u00f3 i un gran coneixement de l’tra\u00e7at tant per la meva part com per la de l’equip . Vaig sortir com una fletxa i vaig comen\u00e7ar a passar pilots per posar-me al capdavant i en la 18a volta (a falta de 7) em vaig distreure una mica veient-me primer i quan vaig voler recuperar el ritme perqu\u00e8, a m\u00e9s, Crivill\u00e9 estava retallant difer\u00e8ncies, em vaig anar a terra en la corba Seat. ‘Podia haver guanyat en la meva cinquena cursa de 500 !!<\/p>\n\n\n\n

A l’any seg\u00fcent vam arribar havent fet un molt bon treballat de pretemporada i el tercer lloc en el primer Gran Premi de l’any (Mal\u00e0isia) aix\u00ed ho va demostrar. Era el meu primer podi! La temporada va seguir amb alguns alts i baixos per\u00f2 amb la consolidaci\u00f3 en a l’categoria i vam tornar a Catalunya en l’antepen\u00faltima cita de l’any. Hav\u00edem treballat molt en la posada a punt ia consci\u00e8ncia, sobretot amb el pneum\u00e0tic dur i el meu ritme era superior a la de la resta. Vaig guanyar amb 6 segons d’avantatge sobre Doohan i Crivill\u00e9 i al podi li vaig deixar anar a el rei Joan Carles aquella frase de “a veure si vens m\u00e9s!” I vaig tancar la temporada amb un nou podi a Austr\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n

Al 97 va arribar Movistar com a patrocinador i va ser un any agredol\u00e7 amb resultats de tot tipus per\u00f2 sobretot ho vaig passar malament veient patir al meu company Alberto Puig que va lluitar com ning\u00fa i cap a aut\u00e8ntiques hero\u00efcitats amb una cama en un estat molt precari. Vaig sumar tres podis i em vaig consolidar com un dels pilots punters de la categoria.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed va arribar el 98 amb Kocinski de company d’equip i la voluntat de fer un altre pas endavant i convertir-me en candidat permanent a la vict\u00f2ria. En les cinc primeres carreres vaig fer dos podis i en la sisena, al Jarama vaig guanyar amb Abe i Gibernau acompanyant-me al podi. Tot l’equip ens tenyim els cabells de ros plat\u00ed. Va ser un moment m\u00e0gic tot i que, curiosament, el pitjor estava per arribar.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de ser cinqu\u00e8 a Holanda, vaig caure en els entrenaments de Donington. La caiguda no va ser especialment dura, de fet, vaig estar a punt de tornar a sortir amb la segona moto, per\u00f2 crec que em vaig colpejar la costella amb el colze i aquesta impacte contra a la melsa. Vaig tornar al meu motorhome una mica marejat per\u00f2 cada vegada em trobava pitjor. Vaig arribar a gaireb\u00e9 desmaiar i, afortunadament, Jaume Colom, com \u00e0ngel de la guarda, va sortir corrent per demanar ajuda a l’equip m\u00e8dic liderat en aquells temps per Claudio Costa. Estava perdent molta sang i quan em van veure els metges em van enviar en helic\u00f2pter a tota pastilla a l’hospital Queen ‘s Mary de Nottingham on em van intervenir d’urg\u00e8ncia i em van extirpar la melsa, salv\u00e1ndome, literalment, la vida. Va succeir un divendres i dissabte em van pujar ja a la planta de recuperaci\u00f3, per\u00f2 diumenge va arribar el pitjor.<\/p>\n\n\n\n

Per assegurar que no hagu\u00e9s hemorr\u00e0gies posteriors a l’operaci\u00f3 no em van administrar molta heparina i la meva sang, m\u00e9s espessa, va formar uns co\u00e0guls que van acabar al cervell. Vaig comen\u00e7ar a no poder respirar i amb gran esfor\u00e7 vaig poder pronunciar la paraula “nurse” per cridar a la infermera. Recordo uns cops al pit i tot es va apagar. A l’recuperar la consci\u00e8ncia, vaig perdre la visi\u00f3 i la mobilitat a la meitat del meu cos. Vaig sentir que ja no hi era i que la consci\u00e8ncia transcendia al meu cos. Els metges em van administrar m\u00e9s heparina per dissoldre el co\u00e0gul, la ferida de la melsa va tornar a sagnar i em van haver de tornar a operar. La cosa no pintava gens b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Afortunadament, a les 22 hores es van desfer els co\u00e0guls i vaig comen\u00e7ar a recuperar la visi\u00f3. En aquells dies, els meus pares ja havien volat a Anglaterra per si era necessari que donessin el consentiment per a realitzar una intervenci\u00f3 d’alt risc. Afortunadament no va ser prec\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

Vaig anar recuperant la mobilitat per tornar a casa 17 dies despr\u00e9s al costat del meu pare i Jaume Colom que van estar amb mi durant tota la meva hospitalitzaci\u00f3 i constatar l’afecte de tothom que va venir a rebre’mi despr\u00e9s em va mostrar el seu suport mitjan\u00e7ant centenars i centenars de cartes que vaig anar rebent a partir d’el mateix dia de l’accident, que agrair\u00e9 tota la meva vida. Per\u00f2 necessitava la tranquil\u00b7litat, la intimitat i el rep\u00f2s que trobem al Pedraforca amb Joan Carreras, el meu preparador f\u00edsic i alguns amics. Volia treballar per tornar el m\u00e9s aviat possible a les pistes per\u00f2 sobretot, fer-ho envoltat de pau, equilibri i de la meva gent. A el principi va resultar molt complicat. Els primers dies em costava cobrir a peu un trajecte de nom\u00e9s 300 metres. La veritat \u00e9s que va resultar realment dur perqu\u00e8 si b\u00e9, des del punt de vista f\u00edsic anava recuperant-me m\u00e9s o menys b\u00e9, mentalment estava destrossat per l’ansietat i l’estr\u00e8s. Quan cap a algun esfor\u00e7 i em costava una mica respirar, sentia que em moria.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aix\u00f2, vaig fer un test als 45 dies de l’accident i vam decidir completar la temporada. Amb la perspectiva de el temps crec que ens precipitem. Va ser un suplici: angoixat, amb ansietat o esbufegant dins el casc en plena carrera. Ho vaig passar molt malament i en el fons, el quart lloc final que vaig ocupar en el Campionat d’el M\u00f3n no va compensar el patiment i l’angoixa. El que volia era recuperar el meu estat f\u00edsic, per\u00f2 sobretot, el meu esperit.<\/p>\n\n\n\n

Necessitava canviar d’aires, respirar, buscar nous reptes i l’equip oficial Yamaha m’estava esperant.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Accidentalment 500 Arribar a la categoria m\u00e0xima de l’motociclisme mundial va ser el meu objectiu des que vaig tenir clar que volia ser pilot. El vaig aconseguir potser una mica abans del previst per un accident i un altre accident va estar a punt de baixar-me de la moto per sempre. Hi ha trens als … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":926,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[41],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1152"}],"collection":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1152"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1152\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1153,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1152\/revisions\/1153"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/926"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1152"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}