{"id":1154,"date":"2021-01-29T11:51:53","date_gmt":"2021-01-29T11:51:53","guid":{"rendered":"https:\/\/carloscheca.com\/?p=1154"},"modified":"2021-01-29T11:51:57","modified_gmt":"2021-01-29T11:51:57","slug":"temps-de-canvis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/temps-de-canvis\/","title":{"rendered":"Temps de canvis"},"content":{"rendered":"\n

Diuen que despr\u00e9s de la tempesta sempre arriba la calma i aix\u00ed va succeir despr\u00e9s d’estar a la vora de la mort al 98. Va arribar el canvi a l’equip oficial Yamaha. Per\u00f2 aquesta no anava a ser l’\u00fanica novetat a mig termini. Els quatre temps de MotoGP estaven trucant a la porta.<\/h3>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Necessitava un canvi d’aires despr\u00e9s de tot el succe\u00eft el 1998 i el canvi va arribar com aire huracanat que em va aixecar al cim de la categoria. Em vaig incorporar a l’equip oficial Yamaha; una estructura espectacular amb un patrocinador hist\u00f2ric i prestigi\u00f3s com Marlboro, un company d’equip com Max Biaggi i el meu bon i apreciat amic Wayne Rainey com a m\u00e0xim responsable. Mike Webb, l’actual Director de Cursa de MotoGP era el responsable t\u00e8cnic de les meves motos i tot l’equip era anglosax\u00f3. De fet, no em van deixar incorporar a ning\u00fa de la meva confian\u00e7a, per\u00f2 tots eren uns grans professionals. El primer any va ser de recuperaci\u00f3, adaptaci\u00f3 i integraci\u00f3. Jo estava sortint de l’forat escut post-Donington, la moto no ens ho va posar f\u00e0cil, ni a mi, ni a Max i, a m\u00e9s hi va haver moltes caigudes. Vaig comen\u00e7ar la temporada, amb un segon lloc a Sepang, per\u00f2 va ser un any complicat i de treball dur els fruits recollir\u00edem a la seg\u00fcent temporada.<\/p>\n\n\n\n

El 26 de Maig de l’any 2000, a la conclusi\u00f3 el sis\u00e8 Gran Premi de la temporada disputat a Mugello, Jo era el nou l\u00edder del Campionat de el M\u00f3n de 500cc! En sis grans premis havia acumulat XNUMX segones posicions. La veritat \u00e9s que la cosa es va tor\u00e7ar a al final perqu\u00e8 el desgast i la pressi\u00f3 van passar factura i em van acabar allunyant de la lluita per un t\u00edtol a qu\u00e8 m’havia sentit mereixedor o, almenys candidat ferm durant la primera meitat de la temporada. Sens dubte, va ser l’any que podia haver guanyat el Campionat.<\/p>\n\n\n\n

La seg\u00fcent temporada era ja l’\u00faltima de les motos de 500cc. Tots ten\u00edem el cap en els quatre temps i la nova categoria i aix\u00f2 es va reflectir a la pista amb un any irregular que va comportar tres pujades a podi. A Brno vam provar la Yamaha de MotoGP que d’entrada em va semblar molt potent per\u00f2 molt b\u00e0sica encara. Calia treballar molt en el tren posterior i el seu pneum\u00e0tic causa de la major pot\u00e8ncia i entendre a la perfecci\u00f3 com optimitzar la gesti\u00f3 electr\u00f2nica, un terreny molt obert i amb un major marge de dessarrollo. El que estava clar \u00e9s que hi havia potencial i un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer que no tenia res a veure amb els dos temps i els 500cc.<\/p>\n\n\n\n

Per a la primera temporada de les “motos grosses” que en lloc de xiular, roncaven, compti com a Cap de mec\u00e0nics amb un molt bon amic i professional, Antonio Jimenez. Ens esperava un any apassionant, intens i que comen\u00e7aria lluitant per la “pole” al Jap\u00f3 i acabant amb un tercer lloc un cap de setmana a Suzuka que vaig comen\u00e7ar a 4 segons dels m\u00e9s r\u00e0pids i dient-li a Antonio: “si intento anar m\u00e9s r\u00e0pid , me la pego !! “. A aquelles al\u00e7ades ja estava clar que l’Honda tenia molta m\u00e9s feina a l’esquena i era una moto m\u00e9s competitiva, per\u00f2, la veritat \u00e9s que ens vam defensar molt b\u00e9 en un bon nombre d’ocasions pujant a podi tres vegades m\u00e9s i aconseguint la pole a Portugal. Cada cap de setmana es feien nous canvis i havia diferents evolucions pel que, en ocasions, perd\u00edem el cam\u00ed de la posada a punt. Se’ns acumulava la feina, per\u00f2, a el mateix temps, resultava apassionant fer cr\u00e9ixer la moto cursa a cursa.<\/p>\n\n\n\n

Max Biaggi es va anar en 2003. Va arribar Marco Melandri i l’any va estar marcat per la intensificaci\u00f3 de la feina de posada a punt, la millora evident de la moto i la manca de const\u00e0ncia tot i estar davant en un bon grapat d’ocasions.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, indubtablement, aquesta temporada va estar marcada per a tots i, com no, per a mi, per la mort de Daijiro Kato a Suzuka. M’acaba d’avan\u00e7ar Kenny Roberts Jr. i rodava amb el japon\u00e8s davant meu, quan poc abans d’arribar a la xicana, va perdre el control de la roda del darrere de la seva moto, va canviar de direcci\u00f3 i va anar a donar-se contra la base de el mur de formig\u00f3. Va ser una trag\u00e8dia que vaig viure de ben a prop i que, sens dubte, ens va deixar una empremta terrible a tots.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de finalitzar l’exercici 2004 va arribar el gran canvi de la categoria fins al moment. Valentino Rossi es va incorporar a Yamaha compartint equip amb mi i la marca va refor\u00e7ar molt la seva departament de competici\u00f3. De compartir box amb ell, el que m\u00e9s em va sorprendre va ser la seva gran capacitat per donar sempre alguna cosa m\u00e9s. Per a mi, va ser una lli\u00e7\u00f3 pel que fa als l\u00edmits i la import\u00e0ncia del pilot en aquest aspecte per marcar la difer\u00e8ncia al marge de la tecnologia. Una pole i un podi van ser els meus millors recompenses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Diuen que despr\u00e9s de la tempesta sempre arriba la calma i aix\u00ed va succeir despr\u00e9s d’estar a la vora de la mort al 98. Va arribar el canvi a l’equip oficial Yamaha. Per\u00f2 aquesta no anava a ser l’\u00fanica novetat a mig termini. Els quatre temps de MotoGP estaven trucant a la porta. Necessitava un … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":944,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[41],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1154"}],"collection":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1154"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1154\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1155,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1154\/revisions\/1155"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/944"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1154"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1154"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/carloscheca.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1154"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}